TRASTORNS ALIMENTARIS

Definim els trastorns alimentaris com a una malatia crònica i que té una progressió que es manifestada a través de la conducta alimentària. Conté una gamma de símptomes molt amplia entre d’altres una alteració de la imatge corporal. Hi ha una serie de factors per classificar que ha influït a la persona a iniciar aquest trastorns:

– Factors de caràcter psicològic: Engloba les persones que acostumen a tenir expectatives no realistes ni en la gent que els envolta ni en elles mateixes es senten incapaces i no tenen cap sentit d’identitat.

– Factors de caràcter biològic: Estudis que demostren que alguns components químics del cervell hi ha persones que tenen una major probabilitat de patir ansietat, perfeccionisme, comportaments i pensaments compulsius, de tal forma són més vulnerables.

– Factors de caràcter social: Per mitjà dels medis de comunicació, l’ús de la publicitat i els cànons de bellesa de l’actualitat relacionen lo bo amb la bellesa física i el cos perfecte. – Factors de caràcter familiar: Persones amb famílies sobreprotectores i inflexibles que tenen dificultats per resoldre problemes acostumen a prendre el control arrel del pes i el menjar.

1. ANORÈXIA

L’anorèxia és un trastorn el qual consisteix en la pèrdua del pes fins a arribar a un estat d’inaniació. Es caracteritza per la por al augment de pes i una percepció distorsionada del cos. S’inicia mitjançant la disminució progressiva del pes amb la reducció d’aliments ingerits.

  •  Causes

La majoria són desconegudes però hi ha factors que influeixen en ell. Especialment:

– Fracàs escolar.

– Pèrdua d’algú estimat.

– Separació dels pares.

– Pròpia obsesivitat del malalt.

  •  Símptomes

Els principals símptomes que determinen l’aparició de la malaltia són els següents:

– El fet de no voler mantenir un per corporal per sobre del mínim adequat per la talla i l’edat.

– Por o obsesivitat pel pes i el control de les calories dels aliments.

– Ausència dels cicles menstruals(amenorrea)

– Altres com: restrenyiment, dolor abdominal, vòmits…

  •  Tractament

El objectius són la correcció de la malnutrició i els trastorns psíquics que pateix el pacient. En primer lloc, s’intenta recuperar l’augment de pes i la millora dels hàbits alimenticis. Però per a la recuperació total es necessària un tractament a nivell psicològic:

  1. Detecció de la malaltia per part dels metges.
  2. Coordinació entre els serveis sanitaris implicats:psiquiatria, endocrinologia i pediatria.
  3. Seguiment ambulatori posterior a l’alta del pacient amb visites regular per a poder fer un control i un estudi de la millora.

2. BULÍMIA

La bulímia és una malaltia de causes diverses que produeix alteración al ingerir aliments amb periodes de compulsió per prendre dietes abusives. Està relacionada als vòmits, als laxants i als diurètics.

  • Símptomes

– Alimentar-se de forma compulsiva.

-Vòmits autoprov ocats.

-Úsde laxants, diurètics i preparats per a primar.

-Preocupación excesiva por la comida.

-Pànic al pes i preocupació excesiva pel pes i els aliments.

– Ansietat.

3. MEGARÈXIA

Jaime Burgos,  el que va anomenar el terme, es refereix al conjunt de persones que estan grasses i no ho veuen,  de tal forma que no compleixen cap dieta i ingereixen grans quantitats de menjar i no especialment del sa. Creuen que no tenen cap problema i s’agraden a ells mateixos.

És un nou concepte que ha entrat a la societat fa poc i per això no està contabilitzat el nombre de persones que pateixen aquest trastorn. La dieta dels megarèxics està plena de carbohidrats: dolços, fregits, postres… Per això es converteixen  a poc a poc en obsesionats desnustrits i fins i tot anèmics.

 

4. LA VIGORÈXIA

La vigorèxia és un trastorn mental no estrictament alimentari, que es coneix també com a complex d’Adonis. Es Les persones que pateixen vigorèxia tenen una obsessió tan gran per veure’s musculoses que es miren tota l’estona al mirall i mai no estan satisfetes. Aquest sobredimensionat culte al cos es manifesta per una pràctica excessiva de l’esport provocada per una obsessiva preocupació per l’aspecte físic, i té com a meta principal l’obtenció d’una major massa muscular..

Tot això els porta a suprimir els greixos de l’alimentació i a consumir proteïnes i hidrats de carboni amb excés, amb conseqüències negatives per a la salut.

La vigorèxia afecta sobretot els homes, encara que també pot donar-se en dones. Les conseqüències d’aquest trastorn tenen reflex en la salut i en la conducta social dels que el pateixen.

BIBLIOGRAFIA (web)

http://www.dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/anorexia

http://www.labornepp.com/trastornos/bulimia/index.html

http://www.elconfidencial.com/salud/megarexia-trastorno-alimenticio-anorexia-obesas-sanas-20091112.html

http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_vigorexia.html

Marta Moya Abad-Torres

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s