TRASTORNS DISSOCIATIUS

TRASTORNS DISSOCIATIUS

El trastorn dissociatiu és un trastorn neuròtic definit al manual psiquiàtric “Humberto Retondo” pel doctor Carlos Bambarén com un “trastorn que es caracteritza per la pèrdua total o parcial de la integració psíquica normal, especialment la memòria, consciència, personalitat o identitat”. Segons Freud acostuma a estar provocat per un fet traumàtic del passat que s’intenta reprimir però que s’arrela al subconscient que exerceix una gran pressió sobre l’individu fins que el deteriora a nivell social, laboral o en altres àmbits personals però la seva concepció de la realitat no es modifica. Janet també hi atribueix “una excessiva sensibilitat cortical, una modificació retrò-alimentària negativa de la escorça cerebral”, no obstant aquestes teories merament fisiològiques només són hipòtesis. Hi ha diferents tipus de trastorns dissociatius bàsics:

 

1. AMNÈSIA DISSOCIATIVA

És un trastorn mental dissociatiu que es caracteritza per ser un mecanisme psicológic de defensa on certs records de naturalesa traumàtica resten en el subconscient i per tan no poden recordades o recuperades voluntariament. Les experiències oblidades a més a més son d’una naturalesa massa importants com per ser oblidada de manera natural i aquell qui la pateix acostuma a ser conscient de que no recorda part de la seva memória. Es poden oblidar hores, dies, anys o fins i tot tota una vida d’experiéncies, essent incapaç de recordar-ho passat molt de temps o immediatamennt d’haver-ho viscut, anant oblidant el que es viu al moment.

  • Causes de la amnèsia dissociativa

Aquest trastorn acostuma a estar causat per l’estrés de situacions greus de la vida. Els episodis d’amèsia poden derivar-se de la vivéncia d’abusos físics, guerres, inundacions, incèndis, desastres naturals, especialment l’abandonament, la mort d’una persona estimada o la ruïna econòmica. Alguns sentiments també la poden provocar quan aquests son abrumadors com és el cas de la culpabilitat o la impotència en certes persones que al ser més sensibles son més propenses a desenvolupar la amnèsia dissociativa.

  • Simptomes i diagnòstic

El sintoma clau de la amnésia dissociativa és la pérdua de memòria que pot produïr al pacient confusió. Aquests simptomes acostumen a provocar una depressió al pacient si aquest es veu molt afectat per la malaltia, malgrat això n’hi ha d’altres no els colpeix tant el trastorn tot i patir el mateix.

En el diagnòstic primer es determina si l’amnèsia del pacient està causada per estupefaent o és psíquica. En aquest segon cas es situaria la dissociativa sempre que en un encefalograma no es determinés que no és una derivació d’un trastorn epilèptic.

  • Tractament i pronòstic

El tractament de la amnèsia dissociativa es basa en una psicoteràpia per tal de fer aflorar de nou els records, amb un clima de seguretat, que ell sol acostuma a fer recuperar espontaniament els records perduts, mentre els simptomes derivants de la amnésia comentats com la depressió es tracten psiquiàtricament. Si aquest métode no es efectiu es pot recórrer a la hipnósis malgrat no ser completament fiable ja que es possible que els records que sorgeixin del subconscient no siguin exactes i per tant es basaria la terapia posterior en una causa errònea. Malgrat la majoria de gent recupera els seus record i la resta de problemes derivants es solucionen amb això, alguns mai arriben a sol·lucinar-se al estar massa aferrats els records al subconscient.

 

2. TRASTORN D’IDENTITAT DISSOCIATIU

També anomenat Trastorn de personalitat múltiple, es caracteritza la cohabitació de dues o més identitats  en el mateix individu, està considerat un trastorn greu, crònic, invalidant i mortal. En aquesta malaltia hi intervenen dos trastorns, l’amnèsia dissociativa que incapacita la relació de memòria entre les personalitats, i la coexistència d’aquestes, compartint la informaci. És el trastorn mental  amb més índex de suïcidis.

  • Causes del Trastorn d’identitat dissociatiu

-Estrés insuportable: com en el cas d’abusos infantils físics o psíquics.

-Capacitat dissociativa: Habilitat per separar els records de la consciència.

-Concepció dividida: Desenvolupament anormal abans de tenir una unió de la identitat.

-Complexos: Insuficient protecció i atenció durant la infantesa.

  • Símptomes i diagnòstic

El T. d’identitat dissociatiu, acostuma a provocar desordres propis d’altres trastorns com ansietat, esquizofrènia, trastorns epilèptics, depressions, fòbies disfuncions sexuals i trastorns alimentaris, entre altres.Aquests trastorns acostumen a provocar intents de suïcidi, mutilacions, drogoaddiccions i alcoholisme.També es refereixen a ells mateixos com “Ell” o “Nosaltres”.

Per a diagnosticar la malaltia cal demostrar les múltiples personalitats de l’individu, per fer-les aflorar, sovint cal recórrer a la hipnosis, llargues entrevistes o convivència amb els pacients.

  • Tractament i Pronòstic

Per a la cura del T. d’identitat dissociatiu és necessària la psicoteràpia on s’acostuma a utilitzar la hipnosis. Aquest tractament es basa en curar els símptomes i així alleugerir el trastorn del pacient, però no cura el trastorn en sí. El tractament de la malaltia es basa en la cooperació de les personalitats i en apropar-les entre elles tant com sigui possible.

 

3. FUGA DISSOCIATIVA

És un trastorn dissociatiu que consisteix en una o diverses escapades de la llar de manera sobtada i sense premeditació, en aquestes el pacient és incapaç de recordar parts de la seva vida, desconeix la seva pròpia identitat o té una nova personalitat, també es defineix com una amnésia dissociativa agreujada.

  • Causes

A més a més de les presents en l’amnèsia dissociativa també pot respndre entre altres, a:

-Simulació: El pacient es comporta com un malalt per deslliurar-se de les seves responsabilitats.

-Frustració: Desitjos d’escapar d’una situació com la feina o el matrimoni

-Rebuig: Sentiments de rebuig o de separació que poden dur a l’homicidi o al suïcidi.

  • Símptomes i diagnòstic.

Es manifesta amb la desaparició de l’afectat abandonant el treball, llar i familia i crear una vida nova lluny de l’anterior sense recordar res previ per la seva amnèsia. L’única manera de demostrar-la és la investigació del passat del pacient ja que aquest no acostuma a presentar símptomes. Si la fuga es produiex de reiteradament es considera un trastorn dissociatiu d’identitat.

  • Tractament i pronòstic.

El tractament es basa en que el pacient reassumeixi la seva antiga identitat, per això cal una investigació de la seva antiga vida. El seu tractament acostuma a ser el mateix que el de l’amnèsia dissociativa. No obstant en la fuga és més llarg i difícil obtenir algún resultat i es possible que no s’obtingui ja que el pacient pot haver format una nova família amb treball i llar en la seva nova identitat. El més comú però es que tingui una breu duració i que es curi espontàniament, en aquest cas es realitzaria el tractament amb una finalitat preventiva.

 

4. TRASTORN DE DESPERSONALITZACIÓ

És un trastorn mental dissociatiu que es caracteritza pel sentiment d’aillament entre cos i ment. Els què la pateixen se senten com observadors de la seva pròpia vida, com si aquesta fos un somni. La despersonalització acostuma a ser un símptoma d’altres trastorns, però també pot ser un trastorn en sí sol, no obstant no es coneixen les causes que el poden produir.

  • Símptomes i diagnòstic.

El pacient acostuma a tenir una percepció distorsionada d’ell mateix incomodant-lo, tant a nivell físic com de personalitat i impedint-lo reconèixer símptomes o el pròpi trastorn. Malgrat poden ser símptomes temporals, alguns poden allargar-se durant molts anys o anar apareixent de forma reiterada. Els trastorns que en deriven acostumen a anar relacionats amb la realitat distorsionada, provocant trastorns alimentaris o psicòsis al estar en permanent ansietat de veure actuar algú que no és ell. El diagnòstic del trastorn de despersonalització és basa en identificar els símptomes i assegurar que el seu orígen no és orgànic ni causat per estupefaents.

  • Tractament i pronòstic

Els tractaments que han resultat més eficaços han estat la psicoteràpia psicodinàmica, la terapia conductual i la hipnòsis que s’acostumen a reaforçar amb tranquilitzants i antidepressius.
Sempre que el trastorn de despersonalització derivi d’algún altre es tracta i cura millorant el central del que ha derivat, no obstant quan és una malaltia en sí no es pot curar, encara que sí aconseguir una millora gradual i espontània.

 

Eduard Oliver i Piqué

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s